Especial Les preses



Redacció. Fotografia: Jordi Cabanas 27/06/2017


Les Preses. Economia, cultura i paisatge al cor de la Garrotxa



Les Preses és un municipi situat en plena Garrotxa i per tant situat enmig d’uns paratges naturals privilegiats. Té com a eix principal de comunicació la carretera C-152 d’Olot a Santa Coloma de Farners. La seva habilitat per desenvolupar projectes de futur equilibrats amb l’entorn natural el converteixen en un punt molt atractiu per tot tipus d’activitats turístiques

Els orígens del poble amb dos campanars. La parròquia i el nucli antic.
Com molts pobles de Catalunya, Les Preses es desenvolupa al voltant de la parròquia. El primer document que parla de Les Preses data de l’any 922. Es tracta del testament d’un noble anomenat Elionardis, que feia donació d’unes terres alodials a la seva esposa Ricardis. Dins aquest testament hi consta l’església parroquial, que en aquell moment devia ser una petita construcció preromànica. El lligam de Les Preses amb Sant Benet de Bages es pot remuntar en aquells anys, prop del carismàtic any 1000. Després de passar per diferents situacions, aquelles terres exemptes de càrregues senyorials van passar definitivament al monestir de Sant Benet l’any 971 gràcies a la donació del Compte-Bisbe Miró. Després de moltes restauracions, els terratrèmols del segle XV van esfondrar la volta de l’església i n’esquerdaren els murs. Ja més endavant, quan es va extingir el comtat de Besalú, els conflictes van anar apareixent, principalment amb els vescomtes de Bas. El 1835, després de períodes de friccions i d’altres d’avinentesa, pel decret de Mendizábal que suprimia tots els ordes religiosos, el monestir va ser extingit després de ser assaltat i saquejat. S’havia acabat la senyoria de Sant Benet de Bages. Durant el segle XIX es construeix el campanar de llevant, s’arranja la façana i es fa l’escalinata amb l’entrada actual. L’any 1905 es reforma el campanar existent, un any després s’arregla la façana i es comença el campanar de ponent que s’acabarà l’any 1911. Per tant, la primera característica que crida l’atenció de Les Preses només arribar, és la silueta del poble amb dos campanars coberts amb ceràmica. La restauració continua l’any 1939 i arriba fins a l’actualitat amb accions de conservació i millora dins de les necessitats actuals. La creu gòtica del segle XVI, obra de l’argenter olotí Gabriel Llombardia, presideix l’altar major.



El medi natural i la història. El Parc de la Terra Tosca


L’activitat volcànica, juntament amb el passat de la Garrotxa, es manifesten en indrets d’un atractiu especial. El Parc de la Pedra Tosca és una iniciativa de l’Ajuntament de Les Preses a través del projecte europeu Life Medi Ambient. La recuperació d’aquest indret natural neix precisament amb la voluntat de recuperar les actuacions dels avantpassats. El Parc de la Pedra Tosca és un laberint de camins, parets seques, artigues i cabanes. Un paisatge canviant que ha inspirat part de l’escola pictòrica olotina. La sensació de viure sense pressa que ens transmet l’indret ens recorda al mateix temps l’esforç i la tenacitat dels seus habitants des del pou de la història, per treure’n rendiment buscant l’equilibri entre paisatge i economia. Actualment el Parc de la Pedra Tosca és un espai obert que és al mateix temps un exemple de recuperació del paisatge natural. La feina de restauració i recuperació del paisatge ha estat reconeguda amb el Premi Europeu de Paisatge Rosa Barba, el Premi d’arquitectura en l’apartat d’espais exteriors en la desena edició dels Premis d’Arquitectura de les comarques de Girona de l’any 2006. L’any 2007 l’espai va rebre un altre reconeixement, el premi X + Verd al segon Congrés Europeu de Ciutat Verda celebrat a Barcelona.

La Ruta del Carrilet. La Via verda


Les Preses és un municipi creuat per la Ruta del Carrilet, una via exclusiva per a caminants i ciclistes, que aprofita la via de l’antic tren de via estreta que enllaçava Olot amb Girona. Actualment, a peu o amb bicicleta, el recorregut permet descobrir indrets de molt interès. Paisatge, cultura i gastronomia es combinen de manera sàvia per ajudar-nos a gaudir d’una estada especial. El paisatge volcànic ens ajuda a obrir els sentits mentre pedalem per un camí que obre la Garrotxa cap a Girona apropant-la poc a poc cap a la zona costera. Es tracta d’una via de poca dificultat per poder fer tranquil·lament amb família. La ruta compta amb un total de 58 quilòmetres. El Coll d’en Bas de 620 metres és el punt més alt del recorregut. El Parc de la Terra Tosca de les Planes és un punt d’aturada emblemàtic dins el recorregut de la Via Verda.

Altres indrets d’interès per conèixer i gaudir


Per tal de completar el coneixement de la zona no podem deixar de banda la Serralada del Corb. Amb unes alçades al voltant dels mil metres, formen una façana en forma de cingle al vessant septentrional, damunt la Vall del Corb, sembrada de conreus i pastures. Al mateix veïnat de Corb hi podem trobar les esglésies de Sant Miquel i la de Sant Martí. La seva forma arquitectònica ens transporta a l’època medieval. L’església de Sant Miquel sembla que és la més antiga ja que hauria actuat com a antiga parròquia preromànica. Actualment podem trobar una construcció romànica d’una sola nau amb volta de canó, modificada al segle XVIII, amb un portal que té un porxo molt acollidor. Destaca el campanar, actualment una torre amb un teulat de quatre vessants. L’ermita de Sant Martí és també una petita construcció romànica, amb graons frontals, un porxo sostingut per dues pilastres i un campanar d’espadanya. En temps de sequera la població local peregrinava fins aquest indret per pregar perquè descarregués la pluja que hauria de fer florir les collites en temps difícils. Actualment, la seva situació i la proximitat d’una font el fan un lloc perfecte pels aplecs i les excursions.

L’Àrea recreativa de Xenacs és un espai situat als emprius de Les Preses. La seva finalitat és fomentar l’estima de la natura gaudint al mateix temps d’un paisatge privilegiat. Compta amb una sèrie d’equipaments i serveis com caseta d’informació, zona de pícnic, barbacoes, itineraris senyalitzats pels amants de les sortides a la natura. El visitant hi pot gaudir de la tranquil·litat de l’indret i de magnífiques panoràmiques. En aquest sentit el Mirador de Puig Rodó, situat a 975 metres d’altitud, domina tota la zona volcànica de la Garrotxa, el Bosc de la Tosca, la Serra del Corb, les ermites de Sant Martí i de Sant Miquel, el Puigsacalm, la fageda d’en Jordà, l’Alta Garrotxa i els Pirineus més orientals.



Esdeveniments d’interès: cultura, festa i diversió


Les festes tradicionals marquen també la tradició de Les Preses amb diferents esdeveniments al llarg de l’any que configuren la seva personalitat. Per conèixer bé Les Preses cal parar atenció, no només a la relació dels habitants amb el paisatge i la seva economia, sinó també als seus símbols, als personatges imaginats o de llegenda i en definitiva a totes les seves manifestacions culturals:
Els gegants de Les Preses: el segon diumenge d’octubre, durant la Festa Major de Les Preses, l’Elionardis i la Ricarda surten al carrer. Tots dos són personatges lligats als orígens històrics del poble i amb aquella noblesa del segle X, i que va descriure l’historiador Mn. Joan Pagès. Els gegants tenen lletra per a la seva cançó, escrita per la poetessa Montserrat Vayreda. La música i la coreografia que acompanya el ball dels personatges correspon a l’Esbart Dansaire Marboleny i a l’Escola de Dansa Folklòrica de la Garrotxa.
La Granota i els calabotins: personatges estrenats el maig de 1997 durant la Festa del Roser, formen part també de la comparsa que acompanya els gegants. Aquests personatges tenen també arrels en el passat del poble. A la zona de Les Preses hi havia grans espais coberts d’aigües estancades i, per tant els amfibis poblaven l’indret. La granota i els calabotins, o capgrossos, van ser considerats molt adients per acompanyar l’Elionardis i la Ricarda.
El Ball de les Cintes: El ball de les cintes el trobem a molts indrets de la nostra geografia, amb característiques ben diferenciades a cada poble. Sembla, però, que tots ells poden tenir un punt de partida similar, relacionat amb el culte a la natura ja que les cintes es feien servir per engalanar un arbre al voltant del qual es ballava la cerimònia. Però el cas de Les Preses és totalment diferenciat: el pal fou substituït per un ballador, que amb el braç sosté les cintes que es van trenant al seu propi braç.



EL Festival És Dansa
El passat 20 de maig Les Preses es va omplir de dansa per celebrar els seus 40 anys d’existència. L’any 1981 el Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny es va plantejar la creació de l’esbart dansaire. Dos anys després, concretament el 10 d’abril de 1983, l’Esbart Dansaire Marboleny es presentava oficialment amb una ballada a Les Preses. Eren tot just els inicis d’un projecte que començarà a donar els seus fruits l’any 1985. El Festival Internacional de música i dansa de Les Preses neix, per tant, l’any 1983 i és organitzat pel Cercle de Cultura Tradicional i Popular Marboleny amb la col·laboració de l’Ajuntament. El municipi ha apostat per la dansa d’arrel tradicional com un factor de cohesió social i desenvolupament del municipi. Les Preses disposa d’un equipament de 1000 m2 destinats a la cultura tradicional i aposta per a la realització d’un festival que fomenti la creació, la producció i exhibició de propostes. Actualment, el Festival s’ha convertit en un referent de la dansa tradicional.



Desenvolupament econòmic: El Polígon Industrial de Les Preses


Les Preses sap combinar la pau de les poblacions rurals amb una àmplia zona industrial on s’hi ubiquen empreses de sectors diversos que exporten els seus productes arreu. Podem trobar negocis del sector alimentari, derivats del plàstic, de cartró i empreses de jardineria. Sens dubte, un dels atractius de la zona i que valoren positivament les empreses és el seu emplaçament prop de la capital de la comarca i la bona comunicació. Per ajudar a tirar endavant les iniciatives empresarials, Les Preses disposa d’un Centre d’Empreses, creat a iniciativa de l’Ajuntament com un instrument que ajudi al desenvolupament de l’economia local i comarcal. Sens dubte un dels seus grans objectius és donar servei i ser un punt d’informació i recolzament per a les empreses existents, per als nous emprenedors, així com també als treballadors per tal de què el teixit econòmic local que actualment dona vida a la població tingui el recolzament tècnic i material que necessiten.

El desenvolupament econòmic i els seus més de mil anys d’història es donen la mà per fer de Les Preses un indret que es projecta cap al futur buscant, igual que ara fa mil anys, l’equilibri entre paisatge, economia i cultura.

 

• eix professional


enviar a un amic