Especial la Venda de Proximitat

Redacció. Fotografies: Jordi Cabanas 08/10/2018


La venda de Proximitat. La confiança de saber què mengem

El sector agrari a Catalunya, amb l’objectiu de trobar millor rendibilitat al seu producte, ha provat sovint de desenvolupar canals propis de comercialització. Aquesta demanda del sector va portar a la necessitat de regular aquests canals de venda. Ja fa més de cinc anys que existeix el Decret 24/ 2013 que defineix i regula a Catalunya el que s’anomena venda de proximitat. El desenvolupament creixent d’aquests canals de venda ve també de la part de la demanda. Cada vegada el consumidor de productes, sobretot de productes alimentaris, desconfia més dels aliments que provenen de les grans superfícies que passen pels grans canals de venda o magatzems de distribució. Per tant, el consumidor cada vegada està més interessat en conèixer la procedència, els sistemes de producció dels aliments i la seva sostenibilitat.



El concepte de venda de proximitat.
Abans de parlar del concepte venda de proximitat (VP) i les acreditacions que facilita la llei, cal entendre clarament els conceptes que hi ha darrera aquest model de comercialització i els seus valors. Els termes producte local, producte de proximitat, producte ecològic, km 0, etc. són cada cop més utilitzats per les persones, i també més freqüents a la premsa, les botigues, pàgines web, etc. Malgrat això, no sempre s’utilitzen de la manera correcta i, a vegades, hi ha fins i tot qui en fa un mal ús. Com a definició bàsica podem dir que la venda de proximitat és la venda de productes agroalimentaris procedents de la terra, de la ramaderia o bé productes elaborats. Cal dir que el concepte venda de proximitat inclou la venda directa i la que s’anomena de circuit curt. En la primera modalitat, el productor o agrupacions de productors venen directament al consumidor. En la venda de circuit curt hi ha un intermediari. La producció agroalimentària ecològica és un sistema de producció d’aliments d’elevada qualitat, obtinguts mitjançant les tècniques més respectuoses amb el medi ambient. En la producció ecològica no s’utilitzen substàncies químiques de síntesi, com pesticides o fertilitzants, a fi d’obtenir uns aliments naturals, saludables i amb les seves propietats nutritives intactes. La venda de proximitat pot ser ecològica, però no sempre. Els aliments ecològics tenen la seva pròpia identificació i el seu propi segell. Sovint es parla també de producte local però no hi ha una definició exacta d’aquest concepte. Segurament local voldria dir que es desenvolupa en una zona determinada o en el lloc on es mouen el venedor i comprador habitualment. De tota manera, el concepte de “local” és difús, ja que depèn del context i no identifica suficientment el tipus de productes als quals fem referència. Km 0 és un concepte que fa referència a la distància que recorren els aliments des del lloc on es produeixen fins que arriben al consumidor; es tracta d’un concepte molt utilitzat en estudis d’impacte ambiental o sobre la petjada ecològica dels aliments. A més, és un dels conceptes relacionats amb la filosofia slow food i  la seva xarxa de restaurants, els quals elaboren els menús amb productes que hagin recorregut, com a màxim, 100 Km des del seu lloc de producció fins al restaurant en qüestió. A Catalunya, el concepte km 0 no té una definició consensuada, ni tampoc és utilitzada pels organismes oficials per a definir un tipus de producte, però sí que es pot dir que, quan es parla d’un producte “km 0”, s’entén que es tracta d’un producte amb una certa proximitat territorial respecte al consumidor.

La venda de proximitat a Catalunya.
La certificació VP.

La regulació de la venda de proximitat ha tingut una evolució creixent a partir del moment de l’aprovació del Reial Decret del 2013. Cal remarcat que en tot moment aquesta acreditació té un caràcter voluntari. El productor demana una acreditació a través d’una comunicació que automàticament dona dret a utilitzar el corresponent logotip registrat per l’Administració. Hem de tenir en compte que el productor no ha de certificar el producte. El segell de venda de proximitat regula només el sistema de venda, el qual pot coexistir amb altres denominacions. Els productes que es poden incloure en la certificació de venda de proximitat són tots aquells de producció pròpia sense transformar o bé els productes de primera transformació. No es poden certificar els productes recol·lectats en el medi natural, els productes d’autoconsum, la llet crua sense envasar o bé tota la carn que no hagi estat sacrificada en escorxadors autoritzats. Per tal d’adherir-se al sistema s’ha de ser titular d’una explotació registrada i complir les normatives generals sobre seguretat alimentària. Una vegada presentada la Declaració Única Agrària a la web cal indicar l’adhesió al sistema. A partir d’aquí es pot descarregar el logotip i començar a vendre.


Evolució de la venda de proximitat.
Els canals de distribució.

Actualment hi ha 2.825 productors acreditats (representen el 5% dels declarants de la DUN’17). L’èxit del sistema es pot demostrar en l’evolució dels adherits des de l’aprovació de la llei al 2013. En el seu conjunt els productors acreditats generen un 6% de la producció sense transformar a Catalunya.

A partir de les dades podem veure que el producte de proximitat genera un interès creixent en la societat. En l’àmbit agroalimentari el consumidor cada vegada és més conscient de l’efecte que té la seva decisió de compra sobre la seva salut i la del planeta. La venda de proximitat es relaciona amb un producte que ve directament de pagès o de petites hortes locals, amb la qual cosa es relaciona també amb menys emissions i amb un producte més ecològic i sostenible. De les dades fetes pel Servei d’Estadística del DARP en podem extreure que el consumidor associa la venda de proximitat amb un producte de la pagesia i per tant proper i ecològic, tot i que més del 50% no coneixen el logotip oficial. Per més del 90% dels consumidors la proximitat és un criteri important a l’hora de comprar els productes, tot i que hi ha molts consumidors que encara troben dificultats per trobar i identificar el producte de proximitat, per tant sembla que a la venda de proximitat li faltaria difusió. Segons les dades facilitades pel Servei d’Estadística del DARP, El 59% dels canals de comercialització que s’utilitzen són de venda directa (18% VD en la pròpia explotació, fires, mercats, o altres llocs 9%, agrobotiga i mercats locals 7%). El 41% dels canals de comercialització que s’utilitzen són de venda en circuit curt (minorista 14%, altres 10%, restauració 9%, allotjament rural 2%).
La venda de proximitat tindrà un èxit creixent en el futur a mesura que el consumidor associa els productes propers amb salut i sostenibilitat i desconfia dels productes que provenen dels grans canals de distribució. Com sempre, és una qüestió de generar confiança.

 

• eix professional


enviar a un amic