Sector Fusta

Cèlia Roca. 23/06/2021







D’ofici tradicional a peça estratègica. En un moment en què l’ecologia i la sostenibilitat comencen a articular l’agenda social i política, el sector de la fusta i el moble assumeix un rol clau al nou taulell de joc. Immers en l’escenari de recuperació postcovid, els professionals que en formen part reivindiquen el valor de la fusta: una matèria primera renovable, reciclable, reutilitzable i versàtil, així com una eina eficaç per posar fre al canvi climàtic.



Encara a l’espera de noves estadístiques, les xifres prèvies a la pandèmia de COVID-19 dibuixen un sector amb un cert pes. Segons dades del Gremi Fusta i Moble de Catalunya (GFiM), el 2019 aglutinava unes 2.300 empreses, el 8,3% de tota la indústria catalana, i donava feina a uns 18.000 treballadors i treballadores. La mitjana per empresa era de cinc persones assalariades, i només l’1,5% de les companyies en tenia més de cinquanta.

Com subratlla l’entitat gremial, les petites dimensions de les empreses de la fusta catalanes contrasten amb una diversitat considerable pel que fa a la seva activitat. De fet, el subsector de la fusta aplega indústries de primera transformació (és a dir, de serrada, planejament i preparació industrial de la fusta; fabricació de fulloles i producció de taulers enllistonats de partícules aglomerades, de fibres i d’altres taulers i taulons) i de segona transformació (fabricació de peces de fusteria, estructures, ebenisteria per a la construcció i fabricació d’envasos, embalatges i altres productes de fusta). Per la seva banda, el subsector del moble es divideix en empreses de fabricació de cadires i altres seients, mobles d’oficina i establiments comercials i per a col·lectivitats, sense oblidar la producció de mobles domèstics i d’altres tipus.

Lideratge estatal



Les dades esmentades, que gairebé no han variat en els darrers anys, probablement serien més elevades de no haver estat per la crisi financera del 2008, que va provocar el tancament del 40% de les firmes catalanes dedicades a la fusteria. Com recorden des del GFiM, l’aposta per la internacionalització, la innovació i una estratègia de comunicació avançada van ser la taula de salvació per a moltes de les organitzacions que van poder tirar endavant.

Tot i que el buit que van deixar no s’ha cobert, els negocis que van subsistir van poder recuperar-ne en bona part el patrimoni industrial i comercial, arribant en alguns casos a ampliar-lo. Abans del primer confinament a causa del nou coronavirus, l’increment de la producció fregava el 15%. Entre els més dinàmics, hi ha els subsectors del moble i el de la construcció sostenible en fusta, amb bons registres en exportació i importació —de la que depenen la fusta estructural i per a mobiliari a Catalunya— i amb un volum de negoci de prop de 2.000 milions d’euros a Catalunya. Abans de la COVID, les exportacions suposaven el 35% de la facturació del sector.

Les tendències descrites s’emmarquen en un context internacional en el qual el sector de la fusta europeu perd embranzida en el pla internacional. D’acord amb UNEmadera, confederació d’empreses estatal que inclou el GFiM, Europa va passar entre el 2007 i el 2017 de ser la primera regió productora de mobles a escala mundial, amb un 42% del total, a ser-ne la segona, amb 26%. Al conjunt de l’Estat, les empreses catalanes en representen gairebé un 20%, liderant-ne l’activitat al sector juntament amb Euskadi, Galícia i el País Valencià.

Els efectes de la COVID-19: la cara i la creu



També aquí, hi ha hagut un abans i un després de la crisi derivada de la COVID-19, tot i que l’impacte varia considerablement dependent del subsector. «En tenim dos de molt afectats: el de fires i congressos, dedicat a la fabricació d’estructures per a stands, i en el qual moltes empreses han hagut de tancar, i el dels embalatges de fusta a mida per a l’exportació», explica Denis Boglio, president del GFiM. Això no obstant, el responsable assegura que a la resta de subsectors «va molt bé en general», destacant-ne el de les reformes, la construcció amb fusta, «que ha agafat embranzida des de l’inici de la pandèmia», o els objectes de fusta adreçats al gran consum. Boglio atribueix el creixement en aquest darrer àmbit a l’increment de les vendes a Internet per al consumidor final, que haurien crescut «entre el 500% i el 1.000%».

Aquesta percepció és compartida per Pere Solanellas, president del Gremi de la Fusta de la patronal vallesana Cecot: «Tot allò que té a veure amb la llar està funcionant força bé, la majoria dels petits fusters i fabricants de mobles tenen molta feina». Darrere d’aquest context favorable, hi situa el teletreball a causa de la pandèmia i el fet de passar més temps a casa, circumstància que ha empès moltes persones a millorar les habitacions i el mobiliari de la llar. Solanellas també assenyala que els negocis lligats a les fires i les celebracions, com els dels batejos i els casaments, «estan sortint de la situació d’ERTO i van tenint feina novament, igual que passa amb els fusters que es dediquen al sector de l’hostaleria».

Manca de matèries primeres



Un dels principals desafiaments posterior a la COVID-19 és el trencament de les cadenes de subministrament, que han incrementat el preu de la fusta. Boglio situa aquest encariment entre el 80% i el 120% en el cas de la fusta per a la construcció, i entre el 12% i el 40% pel que fa a la fusta industrial, que és la més cara. Alerta que no totes les empreses podran afrontar la pujada, i que això pot fer que la inflació sigui «molt elevada». «De les mil referències de fusta que acostuma a haver-hi a Catalunya, actualment n’hi ha només tres-centes», diu, i reconeix que hi ha subsectors que no estan produint a causa d’aquesta problemàtica. Malgrat tot, afirma que això no està incidint en les vendes.

Solanellas hi destaca altres amenaces, com ara la viabilitat dels negocis vinculats als centres educatius, els quals «ja no fan tantes reformes a causa del descens de la natalitat», i que podrien acabar desapareixent. El president del Gremi de la Fusta també considera que hi ha una mancança de «personal qualificat», i que cal fomentar «la figura de l’aprenent». Una percepció que també tenen al GFiM, on lamenten el baix nombre d’estudiants matriculats en estudis de la família professional de la fusta, el moble i el suro, i el recent tancament de diversos centres educatius. Per corregir aquesta tendència, la Generalitat de Catalunya, el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC) i el GFiM van signar la tardor passada un conveni per impulsar la formació en aquest marc.

Una gestió forestal més sostenible



Boglio també recorda que la denominada fusta en peu —és a dir, el volum total d’arbres vius d’una determinada superfície forestal, i el diàmetre dels quals a l’altura del pit supera un valor específic— s’ha encarit a Catalunya per primera vegada en vint anys. Un increment que pot tenir un efecte positiu, en traduir-se en una «gestió forestal més sostenible» i que podria fer que «alguns boscos tornin a ser productius». Els terrenys forestals a Catalunya ocupen una superfície total de gairebé dos milions d’hectàrees, xifra que representa el 61% del territori. D’aquests terrenys, el 80% és de titularitat i gestió privades.

En relació amb els boscos, els treballadors i treballadores del sector asseveren que la seva presència és fonamental per aturar el canvi climàtic, en tractar-se d’un «contenidor natural de CO2». No en va, els objectius tant de Nacions Unides com de la Unió Europea per al segle XXI tenen a veure amb les qualitats naturals de la fusta: economia circular, costos energètics propers a zero i ús de materials sostenibles. Això explica que alguns actors hagin mogut fitxa; per exemple, el Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya (CTFC), situat al Solsonès, encapçala actualment un projecte per promoure la producció de fusta d’alt valor a Catalunya (des del camp de l’enginyeria forestal, subratllen que la fusta que es produeix al territori català s’empra sobretot per fer palles, puntals, pals i tanques).

L’economia circular, l’evolució cap a la indústria 4.0, el disseny sostenible, la construcció creixent de cases biopassives —fetes amb materials naturals o sostenibles, lliures de tòxics i respectuosos amb el medi ambient i la salut— o la potenciació de les energies renovables són altres dels molts reptes d’un sector modest en el conjunt del teixit empresarial, però amb un protagonisme que creix amb passes de gegant.

Compartir a linkedin
Compartir per correu electrònic
Compartir a Facebook