El Lluçanès Redacció 10/01/08. Fotos: Jordi Cabanas

El lluçanès. Eix professional

El Lluçanès s’ha mantingut en equilibri entre les tradicions de la pagesia i la forta empenta de la industrialització. Actualment la davallada de la indústria i la crisi del sector primari la porten a buscar noves oportunitats en sectors emergents com el turisme i els serveis. Per aquest pas el territori necessita més obertura cap als sectors emergents i millora de les comunicacions.

El lluçanès. Eix professional El lluçanès. Eix professional

No hi ha cap dubte que el Lluçanès té una personalitat pròpia. El Lluçanès és un altiplà que es projecta per sobre la comarca d’Osona. Terra de pas que bascula entre el Bages, el Berguedà i el Ripollès. Els seus paisatges i els 13 pobles que el formen, fa que ens trobem davant d’un dels pocs llocs de Catalunya que encara conserva la seva essència i la seva autenticitat. Els pobles més representatitus són: Prats, Olost, Sant Feliu de Sesserra, Perafita, Alpens, Sant Bartomeu del Grau… guarden les empremtes de la recent industrialització, sobretot tèxtil, sense perdre res dels seus paisatges naturals, ambs els camps, el bestiar, els seus entorns amb les seves masies.

Part del seu encant actual es deu a un cert grau d’aïllament de la trama urbana i de les principals vies de comunicació, la qual cosa ha estat al mateix temps un dels principals frens pel creiexement demogràfic i pel desenvolupament econòmic de la zona. Prop de

Vic, Manlleu i Torelló, però aïllada per unes carreteres molt virades. La recent inauguració de la nova carretera que enllaça l’Eix Transversal amb Olost pot ser el primer pas cap a l’obertura, important i necessària pel benestar dels seus habitants i pel creixement de l’economia. Cal, però, que aquest creixement es faci amb mesura per tal de no perdre els valors que encara guarda el territori.

La demografia. Buscant noves oportunitats

En els darrers anys el Lluçanès ha anat perdent població, mentre tots els principals nuclis d’Osona Sud guanyaven habitants. A l’any 2006, per exemple, mentre Vic o Seva guanyaven un 20% de població, Sant Bartomeu del Grau o Lluçà perdien del 10 al 14% dels seus habitants. Pèrdua continuada d’habitants i envelliment de la població han estat dos els grans temes de debat del Lluçanès. La crisi del tèxtil, amb el tancament de Puigneró i d’altres empreses del sector, podria ser l’argument fonamental per explicar el problema. També la dificultat de la comunicació pot haver deixat enrere l’atracció dels grans nuclis urbans. Viure al Lluçanès i treballar fora és més complicat que en el cas d’altres poblacions per on hi passa la principal via d’enllaç amb Barcelona.

Tot i ser una zona plenament rural i agrícola, els estudis demostren la forta dependència que el Lluçanès tenia dels sectors industrials. Gairebé el 37%, mentre que en el conjunt de Catalunya la tendència és la de mantenir-se al voltant del 22%. No cal dir que la davallada de la indústria ha tingut algun efecte, i més tenint en compte que un 61% dels assalariats estaven ocupats en alguna empresa relacionada amb el tèxtil.

Per sortir del dilema no hi cap més solució que seguir les petjades de la resta de l’economia catalana, i apostar per les noves tecnologies i sobretot pel sector de serveis. No cal dir que per aconseguir dinamitzar la zona amb aquestes noves àrees d’activitat cal apostar fort per la formació i recolzar els petits negocis autònoms.

El lluçanès. Els enigmes d’una terra de transhumància

Centres llaners importants, terra de pastures, de transhumància i d’oficis artesans, tot això ha deixat una petjada important en el paisatge i en el territori que val la pena degustar. El millor és que no es tracta d’una zona explotada per un turisme massiu, i tots els elements s’integren de forma natural en el dia a dia. No hi ha artificis. Comerços amb productes típics, petites fàbriques, camps de blat i ramats de bestiar s’integren al paisatge de forma gairebé perfecta. Impressionen sobretot els seus boscos. Per damunt de les boires d’Osona, els pins, els roures i les alzines són un aixopluc perfecte per una fauna rica i variada. Amb una mica de sort no és molt difícil veure des de la carretera senglars, guilles o fins i tot el vol majestuós d’algun esparver o d’un voltor. Són els mateixos boscos que han donat lloc a llegendes com la de les bruixes, que fins i tot han donat lloc a una fira a Sant Feliu de Sasserra: s’escenifica el turment i la mort, el segle XVII, d’unes bruixes de la zona. És molt interessant també la història de la Rocadepena d’Alpens: es tracta d’una paret de roca erosionada amb formes sinistres, que ha servit per alimentar llegendes i supersticions. Diuen que qui passa la nit a l’indret podrà sentir gemecs de les ànimes, a una banda de la paret les que riuen, i a l’altra les que ploren.

Patrimoni ric en naturalesa i cultura

A banda del patrimoni natural dels boscos i els paisatges, el Lluçanès té una riquesa molt important en patrimoni cultural. Tots dos poden servir com a base pel turisme, que pot incidir positivament en la nova economia de la zona. Un exemple clar és la Riera de Merlès. Aquest lloc és molt recomanable per tots aquells que volen gaudir dels gorgs i de salts d’aigua: banyistes, pescadors o excursionistes. Com a mostra de la unió de naturalesa i cultura, un pont medieval que ajunta els bisbats de Vic i Solsona. També hi podem trobar miradors privilegiats com el Santuari dels Munts, dins del terme municipal de Sant Agustí i a més de mil metres d’altitud, on es pot gaudir d’unes vistes espectaculars.

Ermites entranyables com la de Sant Jaume de Fenollet, una petita joia romànica del segle XI, ens ajuden a retrocedir a l’època dels vells camins de la transhumància prop de Sant Martí d’Albars, amb indrets com Beulaigua o cal Campaner. Precisament per un dels camins que surten del poble es travessa la Gavarresa per un pont que ens fa retornar per un moment a les dimensions del món medieval. A Lluçà hi ha un conjunt arquitectònic que ens recorda aquelles èpoques. El castell de Lluçà amb la seva única finestra, com un ull de pedra que ha vist passar els segles sobre el paisatge, l’església romànica rodona de Sant Vicenç que ens acosta a la dimensió religiosa, igual que l’església de Santa Maria de Lluçà, amb un claustre digne de ser visitat.

A la zona hi ha vestigis que ens acosten a d’altres moments històrics. Jaume Puig, heroi austriacista de la guerra de Successió, va néixer a Perafita. Un dels elements més espectaculars és l’església de Santa Maria d’Olost, amb els seus dos campanars revestits també de llegendes. Torres i Bages va batejar l’indret com la catedral del Lluçanès. El nucli antic de Sant Boi és ple de petjades de quan el poble va créixer amb la indústria de la llana els segles XVII i XVIII. A l’església de Sant Baldiri hi ha un conjunt de retaules barrocs molt interessants. De la mateixa època són les històries de bandolers i assaltadors de camins. Entre Oristà i Sant Feliu hi ha el mas Rocaguinarda, on va néixer un dels bandolers més famosos, immortalitzat per Cervantes ja que el va fer aparèixer en el Quixot.

de la cuina casolana fins a la sofisticació de la cuina més elaborada i moderna. Actualment el Lluçanès té una estrella Michelin. El què tenen en comú és la utilització dels productes de la terra: el xai, el porc, el cabrit, el conill, l’ànec i el pollastre són presents a la taula cuinats amb la senzillesa pròpia de la vida de pagès. La tòfona, els bolets i les herbes acaben de donar un toc exòtic als fogons. Una vetllada a taula s’ha de rematar amb pa de llenya i coques de Perafita.

A part de gaudir d’una bona taula, actualment el Lluçanès és un indret per a fer excursions pels antics camins de la transhumància, visitar els pobles, collir bolets o gaudir de les activitats culturals com el Cicle de música i cultura popular Solc, o bé gaudir entenent i valorant els oficis tradicionals. A Alpens hi ha la ruta de la forja, que permet veure peces de ferro molt interessants: picaportes, reies i escultures. Per altra banda trobem també cistellers, fusters i fins i tot taulers que encara conserven la tradició de l’ofici, amb propostes prou interessants que intenten donar un caire nou a les tradicions i potenciar-ho com una activitat econòmica sostenible que doni vida al territori.

Per assaborir l’estada al Lluçanès res millor que aprofitar la xarxa d’allotjaments rurals en masoveries i cases pairals, on es pot entrar en contacte amb la gent i recordar per uns dies aquell temps on tot anava més a poc a poc, quan el bosc, els camps i el bestiar eren els principals referents d’un món rural que es resisteix a deixar d’existir, reclamant respecte pel seu passat i al mateix temps un projecte de futur que li doni un sentit i un paper en el món actual de la globalització.

El lluçanès. Eix professional El lluçanès. Eix professional

Gastronomia i turisme. Elements dinamitzadors

Al Lluçanès hi podem trobar des de l’austeritat de la cuina casolana fins a la sofisticació de la cuina més elaborada i moderna. Actualment el Lluçanès té una estrella Michelin. El què tenen en comú és la utilització dels productes de la terra: el xai, el porc, el cabrit, el conill, l’ànec i el pollastre són presents a la taula cuinats

amb la senzillesa pròpia de la vida de pagès. La tòfona, els bolets i les herbes acaben de donar un toc exòtic als fogons. Una vetllada a taula s’ha de rematar amb pa de llenya i coques de Perafita.

A part de gaudir d’una bona taula, actualment el Lluçanès és un indret per a fer excursions pels antics camins de la transhumància, visitar els pobles, collir bolets o gaudir de les activitats culturals com el Cicle de música i cultura popular Solc, o bé gaudir entenent i valorant els oficis tradicionals. A Alpenshi ha la ruta de la forja, que permet veure peces de ferro molt interessants: picaportes, reies i escultures. Per altra banda trobem també cistellers, fusters i fins i tot taulers que encara conserven la tradició de l’ofici, amb propostes prou interessants que intenten donar un caire nou a les tradicions i potenciar-ho com una activitat econòmica sostenible que doni vida al territori.

Per assaborir l’estada al Lluçanès res millor que aprofitar la xarxa d’allotjaments rurals en masoveries i cases pairals, on es pot entrar en contacte amb la gent i recordar per uns dies aquell temps on tot anava més a poc a poc, quan el bosc, els camps i el bestiar eren els principals referents d’un món rural que es resisteix a deixar d’existir, reclamant respecte pel seu passat i al mateix temps un projecte de futur que li doni un sentit i un paper en el món actual de la globalització.• eix professional