L'agricultura i la ramaderia a catalunya Redacció: Cèlia Roca. Fotografies: Jordi Cabanas. 11/04/11

L'agricultura i la ramaderia a catalunya

L'increment de les exportacions i de la producció ecològica obre noves possibilitats per al sector. El pes relatiu de l'agricultura i la ramaderia sobre el gruix de l'economia catalana, tot i ser poc significatiu —actualment, al voltant del 2,5 % del PIB—, no difereix de les dades inherents a bona part dels països postindustrials, ni desvirtua la gran importància estratègica que té aquest àmbit a l'hora de garantir el desenvolupament autosuficient del territori. De la mateixa manera, tampoc no hauria de fer oblidar que aquest àmbit aglutina subsectors productius que gaudeixen d'una forta implantació als mercats internacionals —com ara el cava, el vi, l'oli d'oliva, la fruita dolça, el porcí o els derivats carnis—, ni fer perdre de vista la riquesa que genera de manera indirecta. Aquest últim punt es reflecteix en l'informe El valor ocult de l'activitat agropecuària a Catalunya, impulsat per la Fundació del Món Rural i presentat el passat mes de març, on es recull que el valor de les funcions ambientals i socials del sector agrari i forestal equivalen al 3,75 % del PIB del Principat. Igualment, no s'ha d'oblidar que aquest sector vertebra l'economia de les àrees rurals de Catalunya, que representen el 89,4 % de la superfície i que concentren una cinquena part de la població catalana.

En el cas concret de l'agricultura, una de les especificitats és que el percentatge de sòl adreçat a aquesta activitat és netament inferior a la mitjana de l'Estat espanyol i de la Unió Europea, ja que no supera el 33 % de l'extensió total de Catalunya —el 25 % es destina a conreus de secà, mentre que el 8 % restant l'ocupen els de regadiu. En qualsevol cas, l'agricultura del Principat destaca per un alt nivell tecnològic, de mecanització i d'especialització, així com per una productivitat relativament elevada. D'altra banda, cal subratllar una demanda creixent dels seus productes, motivada majoritàriament per les necessitats de la indústria agroalimentària, amb la qual ha creat fortes sinergies econòmiques.

Al seu torn, i malgrat que constitueix una activitat important en moltes comarques, l'activitat ramadera també té un pes relativament petit en el marc de l'economia catalana, ja que representa només el 0,5 % del PIB català i ocupa menys del 3 % de la població activa. El subsector més important és el porcí, seguit a molta distància del boví, l'oví i les granges avícoles, per aquest ordre.

Afrontar les dificultats

A banda dels problemes derivats de la crisi econòmica, l'agricultura i la ramaderia catalanes també han de fer front a uns altres handicaps, que, molt sovint, presenten una base estructural. Pel que fa a l'activitat agrícola, els més importants han estat plasmats per l'informe sectorial Agricultura i pesca, elaborat per Barcelona Activa i publicat al desembre del 2010. Entre les febleses identificades, aquest treball posa l'èmfasi en l'abandonament progressiu de les zones rurals des del punt de vista demogràfic, l'envelliment dels professionals que treballen al sector —en el cas de l'Estat espanyol, només un 4,5 % dels agricultors tenen menys de 35 anys—, la reducció del Fons Europeu Agrícola de Desenvolupament Rural (FEADER) per al període 2007-2013 —circumstància que a Catalunya podria comportar que se n'estanqués el creixement—, l'enduriment de les condicions perquè les entitats financeres concedeixin crèdits o la vigència d'estàndards de qualitat més baixos en uns altres països europeus. Aquest últim escenari es tradueix en la necessitat de menys controls i, per tant, en menys costos productius repercutits en el preu final del producte. A més, l'estudi remarca que es tracta d'un àmbit molt dependent de les fluctuacions dels preus dels combustibles, l'encariment o abaratiment dels quals té una gran repercussió en els costos productius. Sense anar més lluny, l'organització agrària Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) va alertar al febrer passat d'un increment del 27 % en el preu del gasoil agrícola respecte del gener del 2010, bo i comminant el Ministeri d'Economia i Hisenda a establir el gasoil professional agrari.

Per la seva banda, Unió de Pagesos va denunciar al març d'enguany que el retard del Govern català en la tramitació dels ajuts a les assegurances agràries per al 2011 estava provocant un encariment del preu de les pòlisses que han de pagar els productors a l'hora de contractar-les. El malestar del sindicat també es va fer extensiu al Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí (MARM), el qual estaria destinant a la reestructuració de la vinya un 32,4 % menys de fons que els previstos al Pla de Suport Nacional per al 2011.

El preu dels cereals i la llet

Les problemàtiques assenyalades, però, no només afecten l'agricultura, sinó que també tenen un impacte directe sobre la ramaderia. En aquest sentit, l'encariment de les matèries primeres durant els anys 2007 i 2008 va ser especialment colpidor per a les explotacions ramaderes, que encara pateixen les conseqüències del trasbals. Un dels casos més dramàtics el va protagonitzar la ramaderia bovina catalana el 2009, quan l'increment dels preus dels cereals va comportar una reducció d'un 20 % en el volum de bestiar respecte de l'any anterior, segons les dades facilitades per l'Associació Espanyola de Productors de Boví de Carn (Asoprovac).

JARC tem que la situació descrita pugui repetir-se en el 2011, durant el qual els preus dels combustibles s'han disparat com a resultat del conflicte libi. Fins i tot, l'organització va més enllà, en recordar que l'augment del preu dels cereals al llarg del 2010 —en els darrers sis mesos el cost s'ha duplicat— posa en perill la viabilitat del 25 % de les 6.400 granges porcines existents a Catalunya, el 70 % de les quals es dedica a l'engreix d'animals. En paraules del sindicat, l'augment dels farratges ha comportat que els ramaders tinguin pèrdues d'entre 13 i 15 € per cada porc que envien a l'escorxador, import que no pot ser repercutit en el preu de venda de la carn. Atenent les xifres anunciades pel sindicat, aquest sector ha comptabilitzat unes pèrdues globals de 312 M€ en els darrers quatre anys. En un intent de posar fre a aquesta tendència, el sindicat ha demanat a la ministra del MARM, Rosa Aguilar, que pressioni la Unió Europea per impulsar mesures adreçades a "pal·liar i reduir l'elevat cost de les matèries primeres".

Una situació similar es dóna entre els productors de llet, col·lectiu que també lluita per deixar enrere un període marcat per dades clarament adverses: en els últims nou anys, el 60 % de les granges de llet catalanes s'han vist obligades a tancar, i el consum d'aquest producte ha caigut un 20 % entre el 2005 i el 2010. Tanmateix, el darrer informe trimestral de la Comissió Europea permet albirar la llum al final del túnel, ja que assevera que la situació dels lactis ha millorat en relació amb l'estudi que es va presentar al desembre passat. Segons els resultats presentats, els preus abonats als ramaders al llarg del 2010 van ser un 15 % més elevats que els del 2009. A més a més, aquest document assegura que el 2010 va ser un bon període per a les exportacions intraeuropees pel que fa a alguns derivats de la llet i per a la producció d'aquesta matèria primera, que experimenta un creixement constant des de fa un any. També s'hi destaca un increment de la demanda i dels preus, que augmenten en comparació amb el 2009. Així, les xifres acumulades al llarg de tot el 2010 reflecteixen un increment de l'1,23 % respecte de l'exercici anterior.

Agricultura ecològica i altres reptes de futur

La previsió de la Comissió Europea pel que fa als lactis, però, no és l'única dada positiva dels darrers dies pel que fa al sector agrícola i ramader. De fet, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAR) de la Generalitat de Catalunya va fer públiques el mes de març les dades estadístiques que certifiquen el lideratge de Catalunya a l'Estat espanyol pel que fa al creixement de la producció agroalimentària ecològica (PAE). Durant el 2010, la superfície de cultiu va augmentar un 16,77 % respecte del 2009, fins a situar-se en 83.506 hectàrees. El conreu majoritari era el de les pastures, els prats i els farratges, que representen el 60 % del total. Més significatiu va ser l'increment de la ramaderia ecològica, que va augmentar un 23,68 % i que a les acaballes del 2010 es traduïa en 491 explotacions ramaderes. El vaquí de carn és l'activitat principal, amb 278 explotacions —creix un 16,32 % respecte del 2009—, seguit de l'oví de carn amb 78 explotacions —i que el 2010 va enregistrar un augment anual del 34,48 %. Avui, Catalunya ja aplega més de 1.000 productors inscrits en l'agricultura ecològica, incloent-hi productors vegetals i ramaders.

Sense deixar de banda la importància d'aquestes dades, però, un altre dels desafiaments és la promoció i l'obertura dels productes agrícoles i ramaders als mercats forans. Una assignatura que, en qualsevol cas, s'està implementant amb èxit: la taxa de cobertura de la balança agroalimentària catalana s'ha multiplicat per dos en els últims 25 anys: ha passat del 37,3 % de l'any 1986 al 80,1 % del 2010. Aquesta circumstància, que dóna fe d'un increment de la competitivitat, es deriva d'un augment de les importacions en només un 3 %, dada molt inferior a la de les exportacions, que han crescut un 14 %. Concretament, l'àmbit de la carn i els elaborats carnis, sobretot el porcí, és el que ha evidenciat un increment més alt. A més, també han millorat altres capítols tradicionalment exportadors, com ara el de fruites, vi o cava i olis.

Un bon aparador per a fomentar aquests escenaris i donar-hi continuïtat són les fires sectorials, esdeveniments que també constitueixen una oportunitat per a intercanviar experiències professionals i per a esbrinar les tendències del sector. En les darreres setmanes, les més remarcables han tingut com a protagonista el porcí; han destacat la 139a Fira de Sant Josep de Mollerussa, on es van debatre les estratègies del sector porcí europeu en el nou context econòmic global, o el congrés internacional Europorc, celebrat a Vic i consolidat, només amb nou anys d'existència, com un dels referents per als productors de porcí d'arreu del continent. S'hi sumarà, del 15 al 17 d'abril, el Mercat del Ram de Vic, que acollirà conferències dedicades al sector ramader.

Des d'un punt de vista més general quant a eix temàtic, també cal fer esment de la fira alimentària Festast, que va tenir lloc a Tortosa de l'11 al 14 de març i que va estar centrada en el foment del consum de productes de proximitat. Pel que fa a aquesta qüestió, Jordi Borja, director de l'Àrea de Gestió de la Ciutat i Urbanisme de la UOC, posa l'accent en la importància del comerç basat en la producció local com a "element d'animació urbana i de convivència", i assegura que contribueix a la "concreció d'una oferta diversificada en un espai reduït". Al seu torn, Borja considera que el comerç de proximitat "ajuda a refermar el sentit de pertinença i a lluitar contra l'estandardització de la producció, derivada de la globalització". Finalment, l'expert adverteix sobre la "necessitat d'integrar el medi natural en els espais urbans" i insta les administracions a implicar-s'hi. "No n'hi ha prou amb bons desitjos", explica a aquesta revista.

Formació i ajuts de l'Administració

Amb el propòsit d'impulsar els sectors esmentats, les diferents institucions públiques posen en marxa diverses accions formatives i ajuts econòmics.

Dintre del primer grup, una de les iniciatives més recents ha estat promoguda pel DAR, amb l'objectiu d'esperonar la capacitació en el sector carni a la comarca d'Osona. El programa consisteix en un curs d'emprenedoria en vaquí de llet, en el qual col·labora la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC), diverses empreses locals i l'Institut Municipal de Promoció i Economia de Vic (IMPEVic). Durant les classes, a les quals assistiran una trentena de joves, s'abordaran qüestions com ara la gestió tecnicoeconòmica, l'àmbit productiu del sector vaquí de llet, el cooperativisme i l'agricultura en grup. Aquesta acció se suma als cursos d'emprenedoria ja iniciats, dedicats a la producció agrària ecològica —a l'Escola de Capacitació Agrària (ECA) de Manresa— i a la fructicultura —a l'ECA de l'Empordà (2a edició) i a l'ECA d'Alfarràs (3a edició). A més, durant el 2011 també es duran a terme els seminaris d'emprenedoria següents: en viticultura i cellerisme —a l'ECA de l'Empordà—, en fructicultura —a l'ECA d'Alfarràs—, en porcicultura —a l'ECA de Tàrrega—, en oleïcultura —a l'ECA de les Borges Blanques— i en viverisme —a l'ECA de Santa Coloma de Farners.

En l'apartat de subvencions, fins al 30 d'abril romandrà obert el termini per a sol·licitar l'ajut de pagament únic. Es tracta d'una ajuda a la renda dels agricultors que té com a finalitat fomentar una agricultura més sostenible i orientada al mercat, i oferir un suport directe a l'agricultor i no a la producció.

Per a obtenir més informació sobre els cursos i l'ajut especificats (així com d'altres que es puguin convocar properament), es recomana visitar el lloc web del DAR (http://www20.gencat.cat/portal/site/DAR), concretament l'apartat "Serveis i tràmits".

Per la seva part, el MARM convoca subvencions anuals adreçades a la promoció de les dones rurals (el termini s'acaba el 7 d'abril). Les ajudes s'aplicaran en el desenvolupament de projectes centrats en l'assessorament per a crear empreses innovadores en l'entorn rural. Se'n podran beneficiar associacions, fundacions, federacions i altres agrupacions de dones del món rural. Per a saber-ne més detalls i conèixer altres ajuts, es pot consultar el web ministerial: http://www.marm.es.

En un context de crisi global, oportunitats com les descrites —unides a una aposta decidida per l'exportació i la innovació— constitueixen la principal taula de salvació per a un sector petit en termes d'importància econòmica, però vital a l'hora de garantir els recursos més bàsics per a qualsevol país. • eix professional

Branques principals de l'agricultura i la ramaderia a Catalunya

Agricultura i ramaderia ecològica

Agroturisme

Apícola

Arròs

Aviram

Boví de carn

Boví de llet

Cereals i herbacis

Cítrics

Conills

Equí
Farratges

Flor i planta ornamental

Forestal

Fruita dolça

Fruita seca

Genèrics

Horta

Integració

Oli

Oví

Porcí

Vinya

Font: Unió de Pagesos.