L'entrevista



Redacció: Célia Roca. - 10/12/2019

eix professional - JOAN CANADELL

Joan Canadell,


PRESIDENT DE LA CAMBRA DE COMERÇ DE BARCELONA

«Més de la meitat de les empreses que ofereixen serveis relacionats amb les TIC ha augmentat la seva facturació anual»

 



«L’adaptació al canvi climàtic i la mitigació dels seus efectes genera oportunitats de negoci»



«El 2000, les empreses catalanes feien el 60% de les vendes a Espanya i el 40% a l’estranger; ara, en fan gairebé el 70% a l’estranger»



A banda d’un nou tauler de joc polític, l’any que acaba també deixa novetats per al teixit empresarial català. Una d’elles ha estat el relleu al capdavant de la Cambra de Comerç de Barcelona, presidida des del juny passat per Joan Canadell i Bruguera (Barcelona, 1967). Canadell és enginyer industrial d’organització i màster en màrqueting i distribució comercial per la Universitat Politècnica de Catalunya. Ha estat directiu de multinacionals durant més d’una dècada i gerent d’una empresa del sector de l’embalatge durant sis anys, i ha treballat com a consultor d’estratègia i innovació per a petites i mitjanes empreses. És fundador i soci de Petrolis Independents i és cofundador del Cercle Català de Negocis, del qual va ser secretari general entre 2008 i 2013 i vicepresident de 2013 a 2014.



Les cambres de comerç encara són un actor econòmic desconegut per a moltes persones. Com en resumiria les funcions fonamentals?


La Cambra és una corporació de dret públic que dona serveis a les empreses, contribueix a potenciar el teixit econòmic i té la funció de representació, promoció i defensa dels interessos generals del comerç, la indústria, els serveis i la navegació. Entre els serveis, hi destaca la promoció de la internacionalització, la formació empresarial a mida, els tràmits administratius i l’assessorament en el sector del comerç i l’emprenedoria.



Enguany ha substituït Miquel Valls al capdavant de la Cambra de Barcelona. El primer repte és introduir-hi canvis en el sistema de finançament.


El canvi de model de finançament de les cambres es va produir al desembre de 2010 quan es van eliminar les quotes obligatòries, i durant aquests anys s’ha anat transformant en un model basat en la prestació de serveis. Des de la Cambra de Barcelona no volem tornar a les quotes obligatòries, però sí que ens agradaria que la nova llei de Cambres de Catalunya, que ara està en procés d’elaboració, doti les cambres de més recursos per a poder desenvolupar totes les funcions que se’ns atorga per llei. Així mateix, creiem que hem d’apropar les cambres a les empreses, hem de connectar i saber què necessiten. Si ens hi acostem, voldran formar part del projecte i hi contribuiran amb aportacions voluntàries.



Quines són les línies bàsiques del nou model econòmic de país pels propers 20 anys, d’acord amb el projecte que ja es treballa des de les cambres catalanes?


A la Cambra de Barcelona, en col·laboració amb la resta de cambres de Catalunya, estem treballant en un pla d’acció per als propers anys que té com a objectiu dibuixar un nou model econòmic de Catalunya per al període 2030-2040. El pla vol cridar les institucions, administracions, entitats i empreses a sumar-se a un projecte comú que, independentment de la situació política del moment, se centri a desenvolupar el màxim potencial de l’economia.



En què consistirà?


Té 15 eixos: màxima internacionalització de l’economia, infraestructures descentralitzades, Barcelona com a porta d’entrada del turisme, formació com a clau de futur, un model econòmic d’alt valor afegit amb salaris dignes, impuls a la creativitat, la innovació i el talent; impuls a l’emprenedoria i a les start-ups, economia digital, la sostenibilitat i la responsabilitat social empresarial com a base de futur, sobirania energètica basada en energies renovables, proximitat de les cambres, una simplificació administrativa efectiva, un país sense pràctiques oligopolístiques i estructures necessàries per a l’economia i el nou sistema fiscal.



Alguns tenen a veure amb el repte de la digitalització. Com hi poden contribuir les cambres?


La digitalització en si mateixa és més una transformació del canal pel qual un client accedeix als productes que la generació de productes o objectes nous. Ha vingut per quedar-se i ha modificat de manera imprevista molts dels paràmetres tradicionals de gestió. Si l’economia digital és transformadora, el sector públic i privat, i tots els nivells de l’administració, cadascú en el seu àmbit de responsabilitat, hauran d’adoptar les decisions més adients per gestionar aquest impacte i modificar estratègies i regulació per adaptar-se al nou entorn i aprofitar amb la millor eficiència els avantatges que l’economia digital ens ofereix. Cal, doncs, que el nostre model de societat 2030-2040 estableixi models de relacions laborals, de negociació, de comercialització, d’economia col·laborativa i de regulació que, essent respectuosos amb les persones, la iniciativa, el talent i el medi ambient, facilitin l’entrada dels nous models que ens aporta l’economia digital. Fer-ho amb previsió i anticipant-nos als canvis ens posiciona no sols com a usuaris a nivell personal, sinó com a veritables actors en el procés de transformació que l’economia digital imposa.



I pel que fa al medi ambient?


Creiem que som davant d’una situació d’emergència climàtica mundial. Des d’un punt de vista empresarial, l’adaptació al canvi climàtic i la mitigació dels seus efectes genera oportunitats de negoci. Per tant, encara més, cal fomentar i incentivar la responsabilitat amb el medi ambient des de les empreses. Des de les cambres, i en concret des d’entitats associades, com la Fundació Empresa i Clima, Respon.cat, i l’ODEE, pretenem treballar a fons la sostenibilitat i la responsabilitat social empresarial.



S’ha manifestat obertament a favor de la independència de Catalunya. Com ho ha encaixat el món empresarial?


Des de la Cambra de Barcelona treballem per a desenvolupar el màxim potencial de l’economia catalana, i creiem que això passa a llarg termini per tenir un país independent. Segons el que podem saber, la gran majoria d’empresaris és independentista, així que en aquest sentit estem en línia amb ells. No obstant això, mentre no siguem un Estat, tenim clar que hem de treballar pel desenvolupament de la nostra economia. I en aquest punt, fins i tot els que no són independentistes hi estan d’acord i s’hi sumen.



Des de la tardor de 2017, han traslladat la seu social o han marxat de Catalunya prop de 5.700 empreses. Quins han estat els factors més afectats?


Això és una cosa que està malentesa. No hi ha afectació, perquè només s’ha canviat una adreça en la seu social, però l’activitat continua aquí, igual que abans. Com a molt, se celebra el consell d’administració a la nova adreça fiscal.



Considerant que a Catalunya hi ha unes 630.00 empreses, incloent-hi els autònoms, li preocupa aquesta dada?


En absolut, el teixit empresarial de Catalunya és el motor del país. Aquest teixit es caracteritza per tenir un ADN basat en la resiliència, la persistència i una visió constructiva, i n’hem d’estar orgullosos. Cal dir que les empreses catalanes van poder fer front a la crisi econòmica gràcies a aquest caràcter. Una dada que m’agrada destacar, i que demostra aquesta capacitat d’adaptació al nou entorn globalitzat en què estem immersos, és la següent: el 2000, les empreses catalanes feien el 60% de les vendes a Espanya i el 40% a l’estranger; ara, en fan gairebé el 70% a l’estranger.



La inestabilitat social derivada de la sentència contra els líders independentistes preocupa als empresaris. Més enllà de les cancel·lacions de viatges i reserves hoteleres o un efecte desincentivador en la inversió estrangera, quines altres conseqüències ha tingut o podria tenir?


Segons els indicadors econòmics, no hi hagut conseqüències directes en l’economia, però sí que és cert que les manifestacions van provocar afectacions a alguns barris, especialment al sector del comerç i la restauració. Són fets puntuals que, en principi, no haurien de tenir més conseqüències a llarg termini. De fet, tots els indicadors que estem veient del mes d’octubre i novembre, i en les xifres acumulades sobretot, assenyalen que el 2019 serà un any en què creixerem en totes les magnituds. Per tant, l’afectació serà pràcticament zero.



Les firmes del sector tecnològic són les que més inverteixen a Catalunya. Quin pes tenen al conjunt de l’economia catalana i com evolucionarà a curt termini?


El teixit empresarial TIC el composen més de 15.000 empreses. Això representa el 3% del conjunt de l’economia catalana. Són xifres per a les quals hi ha previsió de creixement, ja que es tracta d’un sector estratègic. De fet, el 2017, les últimes dades anuals disponibles, més de la meitat de les empreses que ofereixen serveis relacionats amb les TIC ha augmentat la seva facturació anual, de les quals un 31,9% ho van fer amb un creixement superior al 2,5%.



A banda del corredor mediterrani, quines són les mancances més importants en les infraestructures a Catalunya i com impacten en el creixement econòmic?


La política d’inversió en infraestructures hauria de prioritzar la solució als principals problemes de congestió i de connectivitat que afecten la mobilitat quotidiana de persones i mercaderies. A Catalunya, amb una dotació relativament ben encarrilada d’infraestructures portuàries i aeroportuàries, el repte de futur passa per resoldre amb eficiència els desequilibris actuals de la xarxa viària i de la xarxa ferroviària, tant de passatgers de curta distància (especialment les rodalies de Barcelona) com de mercaderies. Tant la dotació de noves infraestructures com la gestió de l’oferta existent han d’afrontar el context de creixent digitalització i automatització de les solucions de transport. Això aplica tant al transport públic com al transport privat, tant al transport de persones com al transport de mercaderies. Des de la Cambra, volem una Catalunya en xarxa, descentralitzada, que no concentri tota l’economia a Barcelona, sinó que volem que aquesta estigui distribuïda a tot el territori, i per això cal desenvolupar un pla d’infraestructures clarament expansiu que connecti tot el territori.



Som a punt d’iniciar el 2020 amb diversos fronts oberts: la desacceleració de l’economia, el Brexit, un possible avançament electoral a Catalunya... Quin escenari hi preveu?


Segons l’últim informe de conjuntura econòmica de la Cambra, l’economia catalana ha resistit prou bé, com demostra que el creixement del PIB de Catalunya estigui encara en xifres al voltant del 2% anual. Ho ha fet en un context internacional cada vegada més complex, caracteritzat per un creixement del comerç mundial a la baixa, un Brexit que perdura en el temps i l’economia alemanya a punt d’entrar en recessió, i un govern espanyol sense pressupostos i sense inversió pública, que hauria suposat superar el 2%. Les dades confirmen que l’economia catalana continua creixent, però ha entrat en una nova fase de cicle més madur, en la qual l’increment del PIB s’anirà apropant al seu potencial, entre l’1,5% i el 2%. En tot cas, els indicadors de conjuntura no permeten avançar un escenari de recessió ni de canvi brusc en la marxa de l’economia, sinó únicament d’alentiment. De fet, Catalunya continuarà creixent en línia amb el conjunt d’Espanya i bastant per sobre de la zona euro: un 1,2% el 2019.



Podria el panorama polític fer perillar aquestes dades?


Creiem que hi haurà pressupostos de la Generalitat i que no hi haurà eleccions a Catalunya a curt termini, però ens preocupa l’escenari a l’Estat espanyol, perquè veiem que podria ser que haguem de tornar a eleccions i repetir unes cinquenes eleccions en quatre anys seria desastrós per a l’economia.

• eix professional



Compartir a linkedin
Compartir a Facebook
Enviar per correu electrònic