L'entrevista



Redacció: Cèlia Roca. - 23/06/2021

eix professional - Ricard Aceves

Ricard Aceves,


Director general de Sant Tomàs

«Només una de cada cinc persones en actiu amb discapacitat intel·lectual està treballant»

 



«La diversitat de perfils a l’empresa és un enriquiment per a tothom, com ho és, en definitiva, per a la societat.»



Catorze anys després, Eix Professional torna a parlar amb Ricard Aceves Torrents (Vic, 1970). Llicenciat en Econòmiques per la Universitat de Barcelona i en Gestió Internacional per la Université de Valenciennes et du Hainaut-Cambrésis, també ha cursat el Programa de Direcció General a IESE. Des del 1997, està lligat a Sant Tomàs, organització osonenca sense ànim de lucre dedicada a millorar la qualitat de vida de les persones amb discapacitat intel·lectual i de les seves famílies, i dirigeix les tres entitats que en formen part. D’altra banda, presideix l’Associació Sinergrup, que aplega nou organitzacions d’economia social catalanes, i és membre de la Junta de l’Associació empresarial d’economia social Dincat i de La Confederació, l’organització empresarial catalana que agrupa les entitats no lucratives que donen serveis d’atenció personal. Des del 2019, és patró de La Fageda, empresa de productes lactis garrotxina que té per missió millorar la qualitat de vida i la integració social de col·lectius vulnerables, i forma part des de 2021 de la Junta de PIMEC.



Sant Tomàs neix el 1966 com una escola per a persones amb discapacitat intel·lectual. Com ha evolucionat?


S’hi han anat anar creant diversos serveis per atendre les necessitats de les persones amb discapacitat intel·lectual —i de les seves famílies— al llarg de la vida, per a integrar-les socialment i que tinguessin les mateixes oportunitats que la resta de la societat. Actualment, Sant Tomàs compta amb 1.825 socis, atén prop de 2.000 persones i n’ocupa més de 750, 300 de les quals amb algun tipus de discapacitat. S’ha aconseguit consolidar un grup de tres entitats sense ànim de lucre: l’Associació Sant Tomàs, la Fundació Sant Tomàs i la Fundació Tac Osona.



Combineu projectes formatius i d’inserció laboral amb d’altres dedicats al lleure i l’esport. Quins són els serveis principals?


Cal oferir una atenció integral durant tota la vida de la persona. Per això, tenim serveis per a infants, joves, adults i gent gran. Els serveis principals són un centre de desenvolupament i atenció precoç, un altre de desenvolupament integral, una escola d’educació especial, un centre ocupacional, un servei d’habitatge, un servei d’acolliment residencial per a persones amb necessitats de suport generalitzat, un club de lleure i esport, un servei de respir per a les famílies, un centre de formació i inserció laboral, un centre especial de treball, un servei d’atenció a les famílies i un servei de voluntariat.



I els serveis per a empreses?


A banda del servei de formació i inserció laboral, la nostra empresa social, Tac Osona, ofereix nombrosos serveis per a empreses i institucions: neteja i desinfecció, neteja industrial, jardineria i serveis forestals, manipulats i serveis industrials, enclavaments laborals, cuina per a col·lectivitats —amb menús individualitzats per portar a les empreses—, serveis mediambientals, suport a les brigades municipals, manteniment de mobiliari i senyalització, gestió d’aparcaments i infraestructures i servei de transport adaptat.



Al marge de les quotes de les persones associades, com es finança Sant Tomàs?


Sant Tomàs col·labora amb les administracions i amb institucions públiques i privades. Dels 19 milions d’euros de pressupost, la part més gran ve de fons públics. De mitjana, si no s’hi inclou el 2020, això representa el 53,5% dels ingressos. Els ingressos propis suposen el 44,5%, i inclouen la facturació dels serveis de la nostra empresa social, el copagament d’alguns serveis per part de les famílies i usuaris i la venda de productes, com els del nostre obrador de xocolata. Les quotes dels nostres socis i els donatius de particulars i empreses suposen el 2% dels ingressos, percentatge que es va duplicar l’any passat. Vam rebre la solidaritat de particulars i empreses en donacions econòmiques i de materials de protecció per a les persones ateses i els professionals. Això ha estat molt d’agrair, especialment en iniciar-se la pandèmia, quan l’Administració va trigar a donar-nos suport.



La gent s’hi va bolcar.


Una de les fortaleses de Sant Tomàs és l’arrelament i el suport social. La finca del monestir de Sant Tomàs de Riudeperes, on es van ubicar els serveis de l’entitat, es va comprar als anys setanta gràcies a la col·laboració popular. A més dels socis, també tenim 130 voluntaris i moltes persones, Ajuntaments i entitats que hi cooperen.



Des de Sant Tomàs, com s’ajuda les persones amb diversitat funcional a tenir una qualitat de vida més bona?


Cada any, iniciem projectes per millorar aspectes com la formació, l’atenció o l’accés a la feina o l’habitatge. Aquest tema ens preocupa, ja que hi ha seixanta persones en llista d’espera. Per una vida plena, cal viure de manera autònoma. Per això, estem tirant endavant actuacions per crear places de llars de residència, com és el cas de les instal·lacions que ja tenim acabades a Calldetenes, i que estan només pendents de la signatura del concert amb la Generalitat. També estem treballant en projectes amb els Ajuntaments de Sant Pere de Torelló, Sant Hipòlit de Voltregà, Torelló i Centelles.



La integració laboral del col·lectiu està normalitzada?


En absolut: només una de cada cinc persones en actiu amb discapacitat intel·lectual està treballant. Segons l’INE, la taxa d’ocupació en aquest grup era del 20,4% el 2019, mentre que la de les persones sense cap discapacitat era del 66,9%. Això s’ha agreujat amb la crisi de la COVID-19, ja que prop d’un 10% de persones amb discapacitat intel·lectual i problemes de salut mental ocupades a l’empresa ordinària ha perdut la feina en l’últim any. A Osona, les estadístiques estan una mica més bé que al conjunt del país, gràcies a la feina de les entitats comarcals, però encara queda molt per fer. Reclamem la col·laboració de l’Administració per promoure un canvi de model, i demanem al sector empresarial més sensibilitat social i que s’obri a conèixer les capacitats que tenen les persones del nostre col·lectiu.



El grau de compliment de la Llei General de Drets de les Persones amb Discapacitat (LGD, l’antiga LISMI) era del 30% abans de la pandèmia. Per què un percentatge tan baix?


El sistema de quotes fixat per la llei aspirava a crear un model d’integració més avançat, però encara presenta molts reptes socials, polítics i empresarials. A algunes empreses no els és fàcil contractar algú amb discapacitat, però les entitats som aquí per ajudar-les a trobar el millor candidat o candidata i per treballar plegats perquè la contractació sigui un èxit. Si no és així, l’excepcionalitat i les mesures alternatives són un mecanisme proposat per la LGD per facilitar el compliment de la llei quan l’empresa justifica la impossibilitat d’incorporar treballadors amb discapacitat. Tots els empleats haurien de conèixer les mesures d’inserció laboral, perquè la plantilla fomenti el respecte i la cooperació. Potenciant la col·laboració entre els serveis d’inserció i els Centres Especials de Treball de les entitats i les empreses, aquesta taxa es podria reduir.



Segons UGT, a Catalunya hi ha prop de 24.000 persones amb discapacitat aturades que tindrien feina si es complís la quota del 2% que marca la llei.


Calen més polítiques públiques per fomentar l’ocupació de les persones amb discapacitat, i més receptivitat i compromís per part del sector empresarial. Hi ha moltes persones a punt per demostrar les seves capacitats i habilitats, només necessiten oportunitats.



Quina és l’actitud de les empreses?


En general, mostren interès per conèixer i col·laborar amb Sant Tomàs. Una via de col·laboració són les pràctiques que els alumnes de formació laboral fan a les empreses. Tot i que Sant Tomàs té un cert pes a la comarca, segurament el servei d’inserció laboral d’Eina encara no és prou conegut. Des d’Eina, es detecten llocs de feina que poden ocupar persones amb discapacitat, se selecciona la persona més adient i se’n fa el seguiment mentre duri la contractació. Així, l’empresa té garantit l’acompanyament en el procés.



Amb quines dificultats es troben els usuaris de Sant Tomàs per accedir al món laboral?


Hi ha idees preconcebudes i estereotips que fan que no es tinguin en compte aquestes persones en els processos de selecció. Això està canviant, però encara queda camí per recórrer. Sovint, només es tracta de fer petites adaptacions als llocs de feina, o bé de redistribuir les tasques que poden fer les persones amb discapacitat intel·lectual. El context econòmic, juntament amb l’escassa formació laboral que tenen, fa difícil que optin a molts llocs de feina. Per això, estem treballant en un projecte de formació dual que els permeti acumular experiència i obtenir un títol oficial, perquè tinguin més opcions laborals.



Quins són els perfils que més sol·liciten les empreses quan cerquen professionals amb capacitats especials? I els sectors amb més oportunitats?


Nosaltres cerquem llocs de treball específics per a cada persona tenint en compte les seves competències personals. En molts casos, fan tasques d’ajudant: d’auxiliar administratiu, de magatzem o de manteniment, però també de reposició, recepció, manipulats... Són feines que poden trobar-se a diversos sectors, com l’alimentació o la distribució.



Com funcionen els enclavaments, o contractes entre les empreses sol·licitants i Sant Tomàs? Quins límits legals hi ha?


El funcionament d’un enclavament laboral es formalitza amb un contracte de prestació de serveis entre l’empresa i el centre especial de treball. L’equip es desplaça a l’empresa per treballar in situ i assumir íntegrament tasques que poden tenir relació directa amb l’activitat principal de l’empresa col·laboradora, i així se’n beneficien les dues parts. El contracte té una durada d’entre tres mesos i tres anys, i és prorrogable si ambdues parts ho creuen convenient, cercant també la contractació directa de l’empresa d’alguns dels treballadors.



Com es pot ajudar les persones contractades a adaptar-se als llocs de feina i integrar-se en l’equip humà de l’empresa?


La persona contractada és un treballador més de l’empresa, i cal tractar-lo com a tal. No hi hauria d’haver més dificultat que el procés d’aprenentatge i adaptació d’una persona nova dins l’empresa. Nosaltres facilitem assessorament i acompanyem l’organització i la persona treballadora i som sempre al costat de totes dues parts.



Quins són els beneficis d’integrar una persona amb diversitat funcional a l’empresa?


D’entrada, les ajudes econòmiques, ja que en aquestes contractacions hi ha bonificacions en la Seguretat Social de fins al 90%. També podríem parlar dels beneficis lligats a la responsabilitat social corporativa. Però m’agradaria esmentar la resposta que van donar a aquesta mateixa pregunta en un estudi de la UVic alguns responsables de recursos humans que tenien persones amb discapacitat intel·lectual treballant a les seves empreses: hi destacaven com aquestes persones feien aflorar el bo i millor de la resta de personal i contribuïen a la millora del clima laboral. La diversitat de perfils a l’empresa és un enriquiment per a tothom, com ho és, en definitiva, per a la societat.



L’última pregunta és obligada: com ha afectant la pandèmia les persones amb capacitats especials?


Per a les que reben serveis residencials i d’habitatge, ha estat molt dur. És complicat aïllar persones amb discapacitat intel·lectual que comparteixen un habitatge o una residència, i no és fàcil explicar-los la situació. Al principi, vam haver d’espavilar-nos per aconseguir els equips de protecció individual. Gràcies a l’Administració, vam poder utilitzar l’alberg de Vic per aïllar la gent amb COVID-19. Va ser una situació molt estressant, que ha passat factura a les persones ateses i als professionals. No poder rebre visites dels familiars ha estat molt difícil per als residents. Tant de temps sense sortir de casa per a una persona amb discapacitat és insostenible. El setembre passat, vam crear un projecte d’atenció als matins a Roda de Ter, a un espai cedit per la fundació de l’antiga Caixa Manlleu, per als treballadors amb discapacitat en ERTO que ho van necessitar. També han aparegut problemes de salut mental fruit dels confiaments, els grups bombolla i les mesures d’aïllament estrictes.

• eix professional



Compartir a linkedin
Compartir a Facebook
Enviar per correu electrònic