L'entrevista



Redacció: Célia Roca. Fotografia: Jordi Cabanas - 11/6/2018

eix professional - Txell Costa

Mònica Fusté,


escriptora, conferenciant, mentora i coach
d’alt impacte

“Hem de fer allò que ens fa por”

 



"Tota reinvenció és dolorosa fins a cert punt, perquè representa una mort i un renaixement"



"És més important la persona amb què un s’acaba convertint en el camí d’assolir un objectiu que el fet d’aconseguir-lo"





Cada vegada més, el mercat laboral obliga els professionals a desaprendre i, en definitiva, a adaptar el seu perfil permanentment a les volàtils exigències de les noves tecnologies i els consumidors. La vida personal, però, tampoc no és aliena a aquesta necessitat de fer un cop de timó de 180º. O més d’un. I a l’hora de traçar-ne el full de ruta, paga la pena recórrer a una de les principals expertes en aquest àmbit: Mònica Fuster. Llicenciada en Ciències Econòmiques i Empresarials per la UPF, va decidir canviar ara fa deu anys el sector financer pel coaching d’alt rendiment. Fuster també és fundadora de l’Instituto de SuperAcción i de Coach Premium i autora de quatre llibres de superació personal: ¡Despierta! ¿Vives o sobrevives?, El mejor año de tu vida, Superacción i Sé tu mejor aliado.



Assegura que s’ha reinventat quatre vegades. Com és la cinquena versió de Mònica Fusté? Quin missatge vol transmetre?

El missatge és que l’única cosa permanent a la vida és el canvi. La reinvenció, sia personal o professional, és un procés natural per a tothom. És inevitable, ja que som evolució. Abans, vivia les reinvencions amb por a la incertesa, i ara les visc com un regal, em deixo sorprendre per la vida. Si ens hi resistim, patim. Si fluïm amb la vida, som feliços. La meva cinquena versió és un ésser que viu en pau i gaudint molt de tot.



Afirma que reinventar-se és imprescindible per viure. De quina manera es pot sortir de la zona de comfort i fer aquest pas?

Primer de tot, hem d’escoltar el nostre cor, que ens demana un canvi. La ment crea la por a sortir de les coses que coneixem, tot i que, en realitat, la vida real és a allò que no coneixem. Els nostres somnis són fora del comfort. Per tant, es tracta de comprometre’s amb un mateix a fer realitat els somnis. I això només s’aconsegueix sortint de la zona de comfort. En definitiva, hem de fer allò que ens fa por.



Tot i que convida a plantar-li cara, la por acostuma a ser present en aquests canvis. Com podem fer-li front?


Nosaltres som molt més grans que la por. La por no deixa de ser una emoció com qualsevol altra, com la tristesa, la ràbia, l’alegria, etc. Per tant, es tracta de normalitzar-la, permetre’ns sentir-la sense fugir-ne. Tenim tendència a autoenganyar-nos o a evitar sentir les pors, i així creem por a la por. És un cercle viciós que ens paralitza.



Quina diferència hi ha entre una reinvenció voluntària i la que ve imposada per un canvi de feina o bé per condicionants externs, com ara un problema de salut?

La gran diferència és que, si és voluntària, és més fàcil, ja que un s’hi pot preparar, planificar els passos que ha de fer, etc. Quan ve imposada, no ens queda cap altre remei que afrontar-la amb els recursos dels quals disposem en aquell moment. Tota reinvenció és dolorosa fins a cert punt, perquè representa una mort i un renaixement. Quan ens arriba de sobte i per sorpresa, moltes vegades ens crea un xoc que no sempre sabem gestionar.



Sovint ens recorda que per avançar cal marcar objectius escrits. Com podem aprendre a redactar correctament els nostres objectius?

En coaching, definim els objectius amb la fórmula SMART. Els objectius SMART són específics (specific), mesurables (measurable), assolibles (achievable), realistes (realistic) i limitats en el temps (time-bound). Si un es proposa objectius per escrit i els defineix seguint aquesta fórmula, té una probabilitat més alta d’assolir-los.



És important aconseguir els objectius, però què passa quan no els assolim? Com hem d’actuar llavors?


Per a mi, és més important la persona amb què un s’acaba convertint en el camí d’assolir un objectiu que el fet d’aconseguir-lo. Plantejar-nos fites ens transforma, ens fa créixer i ens fa esdevenir millors persones, independentment de si al final les assolim o no. Quan un no assoleix allò que es proposa, és important fer un repàs i treure’n aprenentatges. Moltes vegades no s’aconsegueix a la primera, però si un n’aprèn, pot perseverar i culminar allò que es proposa després. Hem de ser tolerants i compassius amb nosaltres mateixos. No és bo autoexigir-se de manera exagerada, ja que tots som aquí per aprendre i evolucionar.



Diu que un dels seus dons és la capacitat per a detectar i potenciar el talent. Tothom en té? Què ens impedeix ser la millor versió de nosaltres mateixos?


Durant els deu anys que porto acompanyant persones en processos de canvi, mai no m’he trobat amb algú que no tingués talents. Tots tenim fortaleses i habilitats, coses que se’ns donen bé. Allò que ens impedeix ser la millor versió de nosaltres mateixos és el conformisme. Ens conformem amb vides petites, tenim creences limitadores i no utilitzem tot el potencial que tenim.



Al seu darrer llibre, Sé tu mejor aliado, insta el lector a deslliurar-se de l’autoexigència. Com encaixa aquest propòsit en el sistema de valors actuals, que sembla abocar les persones a una cursa constant cap a la perfecció?


Per a mi, l’autoexigència sana és bona pel fet que ens ajuda a donar el millor de nosaltres sense pressionar-nos ni patir. Quan passem aquest nivell i acaba esdevenint una obsessió per ser perfectes és quan deixa de ser útil. Com humans, som imperfectes i hem d’acceptar aquesta imperfecció. Perseguir la perfecció és lluitar contra un impossible, és fer-nos mal. I això és absurd.



A les seves conferències al·ludeix a la mentalitat de l’escassetat. Com la definiria?


La mentalitat d’escassetat és una falta d’amor cap a un mateix. Estem programats amb aquesta mentalitat limitadora, que crea una separació i creu en la manca de recursos, però que no és la nostra veritable naturalesa. El problema és que no ens creiem mereixedors d’abundància i no ens permetem rebre. La nostra essència és abundant com la naturalesa. Quan un s’estima i es creu digne d’amor, automàticament viu en l’abundància.



Millorar l’autoestima és una de les grans motivacions del coaching. Quins consells donaria en aquest terreny?

El primer consell seria aquest: coneix-te a tu mateix. Fes un procés d’introspecció i autoconeixement per alliberar-te de la falsa autoimatge. Tenim baixa autoestima perquè ens identifiquem amb un autoconcepte que s’ha creat amb les opinions dels altres i les experiències viscudes, però no som aquest personatge. Quan un descobreix qui és, tots els problemes d’autoestima desapareixen.



Per acabar, parlem d’objectius finals. Diu que la finalitat última de la vida és assolir la llibertat individual. Considera que ho ha aconseguit?


Totalment. En aquests moments de la meva vida em sento totalment lliure ja que no caic a la trampa de la ment. La llibertat és interior i s’aconsegueix quan un es coneix a si mateix i es permet Ser.

 

• eix professional