L'entrevista



Redacció: Célia Roca. Fotografia: Cesc Aromir Hdez - 27/06/2017


eix professional - Txell Costa

Txell Costa,


periodista i directora de la consultoria de negocis Txell Costa® Group

“No crec en el sacrifici, sinó en el compromís”



"Segons la Universitat d’Oxford, en 40 anys hauran desaparegut la meitat de feines actuals.”



"Un equip no és un munt de gent que treballa plegada, sinó un grup de gent que s’admira mútuament, es respecta, es cuida... La meva funció com a líder és inspirar els altres i marcar-ne la visió, però no sóc més que ells.”


Txell Costa i Romea (Calella de Mar, 1983) és un dels millors exemples d’adaptació a la realitat dels mercats i a la superació dels mites i paradigmes empresarials caducs. Periodista especialitzada en màrqueting i negocis, i fundadora i directora de la consultoria de màrqueting i negocis Txell Costa® Group, és conferenciant internacional i col·labora com a docent i mentora a diverses universitats catalanes. El 2015 va ser escollida com una de les cinc dones referents de l’any pel Parlament de Catalunya i, un any més tard, va participar a la primera trobada internacional sobre lideratge femení de la Universitat de Yale, essent l’única representant de la Unió Europea. Distingida amb el premi Talent Emergent als guardons FemTalent 2017, és autora dels llibres Working Happy i Consultoria política.



Va decidir posar en marxa Txell Costa® Group el 2006, tot just després de llicenciar-se i en un moment en què el sector de la comunicació començava a fer front a una crisi sense precedents. Com s’ha transformat aquest àmbit des d’aleshores?


El món de la comunicació ha canviat molt. Les xarxes socials s’han introduït a les redaccions amb força, com a receptores i emissores d’informació. I el periodisme ha quedat molt, molt tocat, devaluat. Hem cuidat tan poc, entre tots, d’aquesta professió tan necessària! Pel que fa als inicis de Txell Costa® Group, durant els primers anys compaginava la feina com a autònoma amb una feina fixa. I és que sempre dic que no és bo emprendre des de la necessitat, perquè una empresa, de mitjana, no genera beneficis fins al segon any. Així que va ser un canvi gradual, a poc a poc, molt natural, i molt saludable per a l’empresa, com he pogut verificar amb els anys.



Què empeny una persona titulada en Periodisme a virar cap al món de la consultoria en gestió de personal?

La necessitat del mercat i la pròpia experiència. Les empreses han d’estar al costat del mercat, escoltant les seves necessitats i problemes, i jo vull ser-li útil. Per això hi comparteixo els coneixements que vaig adquirint constantment. Continuo comunicant, però, simplement, ara ho faig al voltant de temàtiques diferents. Aquest és el model empresarial del futur, molt flexible, subjecte a un canvi i una innovació constants, sense egos, sense aferraments.



Quin model d’organització va triar inicialment: una estructura jerarquitzada o una d’horitzontal?

Tot el contrari! Precisament, respondré a aquestes preguntes durant l’assaig general de la TED Talk que faré demà [25 de maig], on m’han demanat que parli del meu model de lideratge: molt humà, al costat de l’equip i dels clients, perquè el fet de ser fundadora de Txell Costa® Group no em fa millor que ningú, ni perfecta. Un equip no és un munt de gent que treballa plegada, sinó un grup de gent que s’admira mútuament, es respecta, es cuida... La meva funció com a líder és inspirar els altres i marcar-ne la visió, però no sóc més que ells. És així com he aconseguit un equip basat en la intraemprenedoria, proactiu i creatiu. No tenim horaris, treballem per objectius. No tenim càrrecs, treballem segons les pròpies fortaleses i motivacions. No faig processos de selecció partint dels currículums convencionals, sinó que prioritzo molt més la part humana de les persones, la gestió emocional... Si vull qualitat de vida, també l’he d’oferir a la meva gent.



Una de les activitats del grup consisteix a donar suport en consultoria a freelancers i pimes en la captació dels professionals més idonis. De quina manera?

Tot i que no intervenim directament en els processos de selecció, formem les empreses perquè millorin el seu clima laboral, perquè sàpiguen atraure talent... També ajudem els professionals a potenciar la seva marca personal per a millorar-ne l’ocupabilitat.



El talent ha esdevingut una mena de Sant Grial per a les empreses. Com definiria aquest concepte?

Per a mi, el talent és allò que ens fa diferents, únics: una fortalesa, una habilitat que podem posar al servei dels altres.



Quin pes té la vàlua professional i quin els valors personals en l’elecció d’un candidat?

Per a mi, ser bones persones ho és tot.



L’escalada d’exigències quant a formació i experiència laboral per part de les empreses sembla no tocar sostre. Considera que respon a l’excés de candidats o hi ha alguna cosa més?

Cada vegada més, durant les entrevistes de feina, es pregunta als candidats pels seus hobbies. Per exemple: “Quin esport practiques”. Això et dona moltes pistes de la persona: quin nivell de competitivitat té, si sap prioritzar-se i cuidar-se, si és desimbolta dins d’un equip... Estar preparats, sí, però les empreses del futur miren més enllà del currículum. Els nous líders, els millennials, ja han vist que la crisi ha demostrat que el vell paradigma no funciona. I han caigut molts mites: tenir títols no t’assegura feina, l’Estat espanyol és el número u en hores treballades i el número u en atur... Són molt més crítics i seran líders molt més humans que voldran conciliar vida i feina.



També assessoreu autònoms i emprenedors. Quines condicions han d’aplegar per a endegar un negoci?

Ser bons en allò que fan, que els agradi prou per a llevar-se cada matí, reinventar-se una vegada i una altra i que hi hagi una demanda real al mercat [dels serveis que volen oferir]. A partir d’aquí, cal que trobin allò que els fa únics i que li donin visibilitat.



Davant les altes taxes d’atur i la precarietat de les contractacions, considera que l’emprenedoria és el futur del mercat laboral?

Segons la Universitat d’Oxford, en 40 anys hauran desaparegut la meitat de feines actuals; canvis socials, robotització... Ens hem de posar les piles, perquè podrem ser emprenedors o intraemprenedors com la meva gent, és a dir, tenir esperit emprenedor malgrat formar part d’un equip més gran. En qualsevol cas, està cantat que, com a mínim, la meitat de la població no tindrà nòmina en pocs anys, perquè els nous models de negoci necessiten molta més escalabilitat i flexibilitat, i restar en una fase beta constant per adaptar-se al canvi.



Enguany ha rebut el guardó Talent Emergent als Premis FemTalent, que promou la igualtat d’oportunitats entre sexes. A banda de felicitar-la, voldria preguntar-li si, personalment, ha percebut algun tipus de discriminació laboral per raons de gènere.

Gràcies! Sí, hi ha molts micromasclismes encara, i nosaltres mateixes continuem portant moltes motxilles emocionals. He tingut el gust de participar al primer programa sobre lideratge femení de la Universitat de Yale, a Connecticut, com a única representant de la Unió Europa i, amb un treball empíric, hem comprovat que les dones cerquem molt més el consens per falta de seguretat, el que alenteix i encareix els processos de decisió empresarials.



Podrem arribar a trencar aquesta dinàmica?

Costa trobar maneres de ser femenines dins l’entorn executiu. Per exemple, a mi m’ha costat anys integrar la meva part més femenina, més emocional, més intuïtiva, a la feina, perquè no tenia referents on emmirallar-me. Tan de bo pugui inspirar ara altres dones en la meva situació.



Un dels seus llibres, Working Happy, al·ludeix a la necessitat de crear empreses on la plantilla sigui feliç. Quins són els ingredients per aconseguir-ho?

La felicitat fa que una plantilla senti més els colors, que sigui més productiva, que hi hagi menys baixes i més retenció de talent, que estigui més predisposada al canvi...A cada empresa la manera d’aplicar-ho serà diferent. Tot depèn del model de negoci i de gestió.



És compatible aquesta filosofia amb la cultura de l’esforç i el sacrifici?

Cal moltíssima constància, això sí. Ara bé, no crec en el sacrifici, sinó en el compromís, perquè tota carrera professional té, òbviament, un cost econòmic, però també emocional, i hem de decidir si estem disposats a pagar-lo o no. Jo sóc partidària d’autoliderar-nos i autoresponsabilitzar-nos molt més en aquesta vida, i deixar de buscar culpables fora.



Quan una empresa fracassa, pensa que això obeeix a una mala gestió de les emocions de la plantilla?

Hi ha molts motius: falta d’estudi previ per a conèixer les necessitats del mercat, un mal control financer, una mala gestió de lideratge, falta de visibilitat... Si no en tenim els coneixements, cal demanar ajuda, perquè emprendre a pèl pot sortir molt car: temps, diners i somriure.



Si la situació no es pot redreçar, quina creu que és la millor manera d’afrontar un acomiadament?

Parlant de persona a persona. Els finals, igual que els principis, formen part de la vida, els hem d’integrar i acceptar. I, en la mesura que puguem, acompanyar la persona que ha viscut aquest comiat, amb mentoratge, per exemple, perquè pugui reintroduir-se tan aviat com pugui al mercat laboral. Cal un treball per ambdues parts.



I per a acomiadar l’entrevista? Tres claus per a una empresa d’èxit seria perfecte!

Una empresa en línia amb les nostres fortaleses, amb l’estil de vida que volem i que ajudi a fer el món una miqueta millor.

 

• eix professional