L'entrevista Redacció: Cèlia Roca. Fotografia Jordi Cabanas 8/03/13

eix professional - Xavier Ferràs, degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic

Xavier Ferràs,
Degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic

"Els professionals
han de liderar el canvi en comptes
de resignar-se’n"

"Hi ha jaciments d’ocupació immensos en la intersecció entre el món de la comunicació, la publicitat i les noves tecnologies”

"A la universitat, cal avançar en capacitats i actituds emprenedores i en la connexió amb el teixit econòmic”

En un moment d’incertesa per a l’activitat econòmica, una part del teixit empresarial confia les seves possibilitats d’èxit, si no de supervivència, a la voluntat d’innovació. Un tarannà que no només arrela en les organitzacions, sinó també a la universitat. I així ho defensa Xavier Ferràs i Hernàndez (Manresa, 1969), doctor en Economia i Empresa per la Universitat de Barcelona, enginyer superior de Telecomunicacions per la UPC i màster en Business Administration (MBA) per ESADE. En el marc professional, Ferràs ha estat ex-director del Centre d’Innovació Empresarial ACC1Ó de la Generalitat de Catalunya, i des del 22 de febrer passat, és el nou degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic. Col·laborador habitual a diversos mitjans de comunicació especialitzats, ha estat coautor dels llibres Passió per innovar (2006), amb el professor d’EADA Franc Ponti, i Innovació 6.0 (2010).

Abans de començar, voldria donar-li l’enhorabona pel seu nomenament.
Moltes gràcies.

Tot just enceta una nova etapa, després d’una extensa trajectòria dedicada a la innovació. En poques paraules, com definiria aquest terme?
La innovació és un concepte emergent del management que aglutina disciplines ja existents: estratègia, màrqueting, tecnologia, teoria organitzativa... Però alhora que les integra, les supera totes, tot generant un nou paradigma d’empresa i de professional de l’empresa, perquè més enllà de les aptituds necessàries per a innovar, calen actituds positives i proactives davant del canvi. La innovació, en el límit, esdevé una cultura i una actitud vital.

Així, doncs, no hauria de ser patrimoni exclusiu dels directius, sinó de qualsevol professional. Com es pot potenciar la capacitat d’innovar?
El món que ve és un món de canvi permanent. Cap altra generació no ha presenciat un ritme de transformació de l’entorn tan accelerat com el que està vivint la nostra. I això no només té un impacte en els processos de presa de decisions empresarials, sinó també en qualsevol organització, com ara l’Administració pública o la universitat, que fins ara havien estat entorns estables. En qualsevol àmbit, el professional del futur ha de ser un emprenedor, entès com aquell que és capaç d’entomar i valoritzar el canvi, de generar nous projectes de manera contínua i d’anticipar-se, mostrant iniciativa personal. Els professionals han de liderar el canvi en comptes de resignar-se’n.

Parlem ara del seu nou càrrec. Què és el que el va empènyer a assumir-lo?
El repte, les ganes de canvi, l’atracció per una activitat d’alta intensitat intel·lectual — com és el cas de l’activitat acadèmica—, i el projecte d’una universitat petita amb un gran potencial de creixement, en procés accelerat de professionalització i amb una vocació d’excel·lència i innovació.

Quina és l’orientació que vol imprimir a la universitat?
La Universitat de Vic té una oportunitat estratègica, en un entorn competitiu marcat per un increment dramàtic de l’oferta d’estudis durant els darrers anys, però també per la profunda crisi de l’Administració i la Universitat públiques, que continuarà els propers anys. L’oportunitat rau en diferenciar-se, aprofundint en la qualitat, en la interacció fluïda amb l’entorn empresarial i en la innovació docent. S’ha d’avançar cap a una transversalitat més gran dels estudis, en el treball sobre projectes i casos reals i en la garantia d’ocupabilitat dels seus alumnes mitjançant la formació. De la mateixa manera, també cal avançar en capacitats i actituds emprenedores i en la connexió amb el teixit econòmic. La innovació pot diferenciar clarament la Universitat de Vic. Osona és terra d’emprenedors, així que el context és idoni: els models de referència són molt propers.

S’ha dit que la presència d’universitats per tot el territori, fins i tot en ciutats petites, anava en detriment d’un ensenyament superior d’excel·lència, centralitzat i dotat de més recursos. Hi està d’acord?
Com en tot, la realitat s’ha de segmentar. Efectivament, la ciència d’excel·lència requereix de massa crítica. Però això no va en detriment de l’existència de centres universitaris especialitzats, molt més propers al territori, amb una forta interconnexió amb el teixit empresarial local, amb un rol important de promoció econòmica i sense renunciar a l’existència de grups de recerca de primer nivell, connectats amb els nodes científics internacionals.

Vostè pren les regnes en un moment en què minven els pressupostos de les universitats, les inversions en R+d+i i les beques per a la recerca. És possible mantenir la qualitat de l’ensenyament tot i aquest escenari advers?
L’educació i la innovació són dues partides pressupostàries que haurien de patir poc l’efecte de la crisi, ja que el futur del nostre país depèn d’elles. No obstant això, és cert que hi ha coses que cal fer per a millorar el model universitari i cercar la màxima eficiència per part dels recursos emprats. En aquest sentit, s’està fent un esforç important de racionalització de la despesa pública, intentant que la seva repercussió en els resultats del sistema d’innovació sigui mínima. En qualsevol cas, la Universitat de Vic parteix amb avantatge pel seu finançament provat. És possible que la universitat pública, la nostra competidora, pateixi un temps de manca d’inversions i d’una certa fuga de talent.

Així mateix, arriba a la Facultat d’Empresa i Comunicació de la Universitat de Vic en un període especialment difícil per a mitjans com la premsa, la ràdio o la televisió. Cap a on anem? Quin futur laboral brinda el sector a hores d’ara?
Efectivament, la irrupció de les TIC ha transformat el sector. De tota manera, tot canvi genera grans oportunitats: hi ha jaciments d’ocupació immensos en la intersecció entre el món de la comunicació, la publicitat i les noves tecnologies. De fet, aquest és un àmbit en el que la iniciativa emprenedora pot donar lloc a grans oportunitats professionals, ja que el sector cada cop té menys barreres. Amb talent i coneixements sòlids de base, és molt senzill començar a treballar-hi.

Finalment, permeti’m que li pregunti per un altre llast endèmic: l’escassa cooperació a l’Estat espanyol entre la universitat i l’empresa. Què caldria fer per a pal·liar aquesta circumstància?
Hi ha polítiques molt fermes en aquest sentit, com ara la xarxa TECNIO, impulsada per ACC1Ó i de la qual Vic té un centre homologat, el SART, en tecnologies mediambientals.
A més, la crisi ens confereix una oportunitat: la transferència tecnològica i de coneixement és una gran font financera per la universitat en un moment d’escassetat de recursos. • eix professional